Set Paraules

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Les Set Paraules —Septem Verba en llatí— foren les set últimes frases que Jesús de Natzaret pronuncià durant la seva crucifixió, abans de morir, tal com recullen els Evangelis canònics. Els dos primers, el de Mateu i el de Marc, en mencionen només una, la quarta. El de Lluc en recull tres, la primera, la segona i la setena. El de Joan recull les tres restants, la tercera, la cinquena i la sisena. No es pot determinar llur ordre cronològic, però llur ordre tradicional és:

1. Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan. - Pater dimitte illis, non enim sciunt, quid faciunt. (Lluc, 23:34)
2. T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís. - Amen dico tibi hodie mecum eris in paradiso. (Lluc, 23:43)
3. Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare. - Mulier ecce filius tuus [...] ecce mater tua. (Joan, 19: 26-27)
4. Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? - Deus meus Deus meus ut quid dereliquisti me. (Mateu, 27: 46 i Marc, 15: 34)
5. Tinc set. - Sitio. (Joan, 19: 28)
6. Tot s'ha complert. - Consummatum est. (Joan, 19: 30)
7. Pare, confio el meu alè a les teves mans. - Pater in manus tuas commendo spiritum meum. (Lluc, 23: 46)

Llur interpretació devocional és una comparació amb situacions per les quals inevitablement passa la vida tot creient; a la qual s'hi sumen tota mena d'exegesis. El mateix text evangèlic atribueix a aquestes paraules una fi d'acompliment de profecies de l'Antic Testament: bo i sabent que ja tot estava acomplert, i perquè l'Escriptura s'acomplís fins al final (Joan, 19: 28).

Són objecte de particular devoció en ser considerades com "paraules vertaderes" de Jesús, condició compartida amb algunes altres expressions, recollides al llarg dels Evangelis, que pretenen ser citades exactes (tot i que traduïdes al grec, tret d'unes poques que es transcrigueren literalment en hebreu o arameu pels evangelistes i reben la denominació particular d'ipsissima verba o ipsissima vox).